Deu errors freqüents que cometem al cuinar les verdures

Deu errors freqüents que cometem al cuinar les verdures

 

 

Segurament molts de nosaltres relacionem les verdures amb la infancia i amb cert rebuig cap a elles, potsé perque ens tocava menjar-les per obligació o pot ser també que fos perque a casa no es cuinaven adequadament i quedaven pansides o sosses, o ambdues alhora. La textura vegetal exigeix moltes vegades un tractament per calor per a fer assequible part dels nutrients i la fibra soluble, per en la seva justa mesura.

També es convenient rentar les hortalisses per a treure'ls-hi les restes de terra o potsé possibles hervicides i pesticides, (només en cas de fruites i verdures NO Ecológiques) pero de nou ha de fer-se amb molta prudència si no volem deixar-les sense una bona part de vitamines, antioxidants i enzims que ajuden a la seva assimilació.

 

 

  DEU ERRORS QUE SOLEM COMETRE AL CUINAR VERDURES.

 

1. Tallar-les a trossos per a conservar-les.

 

La millor manera de conservar les verdures i hortalisses, amb independència de que vagin conservar-se a la nevera o en un altre lloc, és enteres i sense pelar, amb la seva pell. Si per una qüestió d'espai o comoditat volem tallar-les en juliana o en daus, deurem guardar els trossos en bosses separades i tancades al buit, doncs les hortalisses tallades s'oxiden ràpidament, a més de perdre numerosos sucs que l'hi otorguen el seu sabor característic.

 

2. Tenir-les en prolongats remulls abans de cuinar-les.

 

No poques persones tenim la costum de deixar en remull les peces d'hortalissa ja tallada que bullirem o inclourem a l'amanida. És un gran error, perque d'aquesta manera no se'n van els possibles pesticides pero, en canvi, la verdura perd la seva aigua interna i amb ella tot el seu sabor i nutrients. Si volem rentar-la per treure-li la terra, que sigui amb aigua corrent, en una peça entera i ben ràpid.

 

3. Utilitzar aigua tèbia o calenta per a rentar-les.

 

Si rentem la peça, sempre millor entera, hem de fer-ho en aigua freda i respatllant perque d'aquesta manera no hi hagi excessiva solució a l'aigua dels components que es troben a la pell. Si rentem en aigua calenta o tèbia, podem accelerar reaccions o augmentar la solució de vitamines hidròfiles i algunes substancies antioxidants.

 

 

4. Treure-li la pell amb un pel·lador a les crudites.

 

Si volem preparar unes crudites per a l'amanida, pero també si pensem en rentar les mongetes tendres o altres hortalisses destinades a la cocció, haurem de fer-ho amb la peça entera i mai utilitzant ni pel·lador ni ganibet, ja que a la pell resideixen molts dels elements que caracteritzen a les verdures com vitamines, enzims, antioxidants, etc.

Per a treure pesticides, restes de terra o parts brutes de la pell, el millor és utilitzar un respall nou i rascar la superficie sota aigua freda. A més, mai hem de tallar les peces abans de rentar-les, sino després. En el cas de fulles d'enciam, bledes, ect.. si podem separar-les de les penques abans de rentar.les, ja que així la neteja serà més eficient, pero no la trenquem en trossos.

 

 

5. Pel·lar les hortalisses per bullir-les.

 

Aquest és un error relatiu, que pot ser subordinat a necessitats ulteriors. En principi, és molt millor bullir les hortalisses com la patata, carbassons o inclus el tomaquet amb pell, ja que així evitem la pèrdua de components essencials a travès de la polpa, doncs la pell fa de contenidor. Ara bé, això depen de la facilitat amb la que, un cop bullida la verdura, l'hi podem extreure la pell. També depen de quin tipus de cocció apliquem o quin plat fem. No és el mateix fer patates fregides que al forn o en purè, per exemple.

 

6. Tallar-les molt abans de bullir-les.

 

Un altre error freqüent sol ser tallar les hortalisses en juliana, per exemple, per a preparar una amanida i després servir-la una hora més tard. I el mateix amb la verdura de bullir: tallar-la i pelar-la i  a esperar després a aplicar la calor. Si es talla o es pela, es deixen infinitat de compostos exposats a la oxidació, ademés de propiciar una perceptible deshidratació de la peça. Sempre tallar just abans de cuinar o servir per a menjar.

 

7. Bullir-les

 

A veure: som molts els que bullim la verdura per a menjar-la, perque és el mètode més ràpid i còmode de cocció. Però també és el que propicia una major pèrdua de nutrients a l'aigua de bullir, amb el que si no beurem aquest aigua, els perdem. Es calcula que bullint es poden perdre fins a un 90% de principis bàsics en hortalisses com el bròcoli, que per altre banda s'assimila millor en cruu. Apostem doncs, per probar altres mètodes com el papillot, el vapor o el forn, que sempre ens deixaràn els sucs a l'interior.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8. Deixar que es refredin soles les verdures després de bullir-les

 

Si bullim, que sigui el temps just -pocs minuts i vertint en l'aigua ja bullint- i tallem després la calor inmediatament afegint la verdura bullida a un bol amb aigua i gel. D'aquesta manera evitarem que la inèrcia tèrmica ens "potxi" les peces i les faci perdre la seva textura cruixent. També així conservaràn un bon color i millor sabor.

 

9. Coure-les al vapor o al forn massa temps

 

Si optem per el vapor o el forn, que son mètodes que ens conserven els sucs i els nutrients, debem tenir present que s'ha de vigilar molt el punt ideal de la textura, perquè al passar-nos pot perdre consistencia i també resecar-se massa; s'ha de tenir clar que més del 90% de les verdures és aigua.

 

10. Escamotejar sal al bullir-les

 

Sobre tot, si les volem bullir, les verdures necessiten a l'aigua un pols de sal per a potenciar el seu sabor; no les escamotejem a no ser que sigui per recomanació mèdica, doncs el estar soso és un dels pitjors enemics per a la verdura.

 

De part del equip Tómateuntomate, agraïm informació tan útil i interessant a Jordi Sabaté del blog ConsumoClaro.

Deu errors freqüents que cometem al cuinar les verdures